Tema 1 – Evolució del sistema educatiu espanyol: Història, present i perspectiva

Tota historia deu tindre un principi, que dona unes bases que ens ajudaran a comprendre-la millor. Dit açò us presente la primera unitat del temari!

• Tema 1 – Evolució del sistema educatiu espanyol: Història, present i perspectiva!

Comencem el tema amb unes dades sobre la Llei Moyano, instaurada per Claudio Moyano, que fou el Ministre de Foment de l’època.

Aquesta llei torna l’ensenyament obligatori dins d’un període de 6 a 9 anys. No obstant degut als temps que corrien, l’educació diferencia entre sexes, es escassa la seva gratuïtat i presta poca atenció als problemes derivats de l’educació especial.

Seguidament, trobem un enllaç amb referències de les institucions lliures d’ensenyança a l’època de la restauració. L’enllaç es el següent: http://www.fundacionginer.org/historia.htm

L’educació a la segona república crea una escola única, gratuïta i obligatòria. Promou la llibertat de càtedra i, amb perdó del acudit, gracies a deu, el ensenyament laic.

En aquesta etapa, els professors deuen ser funcionaris i el bilingüisme guanya força.

Com diu el dit, tot el que puja, te que baixar algun dia! La guerra civil va sotmetre l’educació a un procés de neteja ideològica i una depuració del personal docent a tots els àmbits.

El resultat de tot açò es l’escola Franquista, una escola nacional catòlica, on els mestres que aparegueren desprès de la purga, foren seleccionats per motius politics. Uns dels criteris de la convocatòria del 25 de març de 1939 eren:

• Ser mutilat de guerra, mentre no faça possible l’exercici de l’ensenyança.
• Ser ferit, preferència per els ferits mes greus.
• Haver sofrit abusos greus per part dels rojos.
• Tindre familiars mutilats o presoners dels rojos.

I així tota la convocatòria, un text ple de barbaritats per a reunir un personal poc qualificat però amb una ideologia profundament marcada, exclusivament per a educar les futures generacions.

 Els llibres de l’època no tenen preu, recorde un que establia a deu com a el ser omnipotent al que tots devien devoció, i seguidament feia menció a la figura del dictador com al seu representant indiscutible al país. Com no, a la casa, l’home ocupava aquell lloc i la dona devia servir-lo, ja que el home aplegava a casa cansat.

Al 1970 es creà una llei general d’educació, que reconverteix el sistema educatiu degut a la necessitat de reajustar-lo. L’escolarització es torna obligatòria de 6 a 14 anys i es controla a traves del BOE.

Ara passem a un tema mes actual, que segurament tots coneixem, reformes del sistema educatiu, que com sabeu, hi ha un fum! Ací vos comente els aspectes mes importants de algunes reformes:

• LODE (3/07/1985): Instaura el concepte de democràcia escolar, també pren cartes a la burocratització de la gestió i li dona importància a la programació social.
• LOGSE (1990): L’escolarització va dels 6 als 16 anys, apareix l’Eso, el Bat i la FP, el sistema educatiu s’organitza a traves de cicles.
• LOE (2006): S’adapta al nous contextos socials i desenvolupa competències, proposa l’educació des de els tres anys i apareix el PQPI dels 15/16 anys.

Be, fins aquí tot el que cal d’estacar d’aquesta unitat. Ara ha aparegut altra reforma anomenada LOMCE, i la pràctica que es presenta a continuació esta relacionada amb ella.

Com a conclusió de la síntesi mostrada, puc dir que aquest tema ens mostra que l’educació evoluciona, de forma positiva o no, però evoluciona, mai es la mateixa, i ningú sap com serà en un futur. També ens mostra que les reformes educatives canvien segons els qui tenen el poder per fer-ho.