Annex (Pràctica final)

QÜESTIONS A TREBALLAR

1.            El treball es farà en grup i s’haurà d’annexar en cadascun dels portafolis inviduals.

2.            A partir del document El alumno como productor de textos desde los 3 a los 11 años en el CEIP “El Quijote”, es desenvoluparan les següents qüestions relatives a la planificació, desenvolupament i avaluació d’una experiència innovadora en un centre educatiu:

a)    Definiu en què consisteix l’experiència innovadora que es pretén desenvolupar.

Consisteix en la realització d’un currículum del llenguatge consensuat des de Infantil 3 anys a 6é d’Educació Primària mitjançant la deixada de banda de l’ús exclusiu del llibre de text i passar a gestionar textos d’ús habitual dels xiquets, com per exemple: periòdics, fullets, anuncis, etc. Volen treballar la lectura i l’escriptura des dels tres anys d’edat. El que pretenen aconseguir és encaixar la lectura i l’escriptura en la seua metodologia de projectes; és una manera de que els alumnes aprenguen a llegir i a escriure d’una forma significativa sense que siga una cosa apart dels projectes que realitzen.

No se li dóna prioritat a l’aprenentatge de la gramàtica, si no que es prioritza el desenvolupament de les quatre habilitats de la comunicació: la parla, escoltar, llegir i escriure. Els continguts són un medi per aconseguir el desenvolupament de les capacitats, més que un fi en sí mateixos.

b)   Expliqueu com sorgeix l’experiència innovadora, qui duu la iniciativa en un principi i les característiques (entorn, sociofamiliars, alumnat, mestres, línies pedagògiques) que defineixen fins eixe moment al centre.

L’experiència sorgeix en el moment que es donen compte que al llarg de l’escolarització es milloren les produccions escrites. La iniciativa comença des dels professors que ajuden als alumnes a les diverses activitats.

Els factor que influeixen son:

·         L’atenció a la diversitat.

·         Entendre l’aprenentatge de forma constructivista.

·         Renunciar a l’us exclusiu dels llibres de text.

·         Mantenir una estreta comunicació amb les famílies.

·         Realització d’assemblees.

·         Entendre el col·legi com algo mes que una classe.

·         Considerar mes importants els interessos del centre i dels menuts que els propis.

·         Compartir els diners per a material en cada cicle.

·         Implicació de l’equip directiu.

c)   Descriviu si va ser necessària la formació dels mestres per a dur endavant aquesta proposta i si així és, en què va consistir.

El CEIP, en la seua recerca per encaixar la lectura i l’escriptura en la seua metodologia per projectes, com a manera d’assolir aprenentatges entorn aquests d’una manera significativa, va realitzar un curs en el CAP Vallecas amb Estela d’Angelo, per tal d’aconseguir un enfocament comunicatiu i un constructivisme. I açò malgrat no tindre pressió dels pares ni companys, sinó simplement per afavorir els aprenentatges dels seus alumnes i millorar-los.

Va ser així amb aquest curs com aprengueren les teories de Teberosky y de E. Ferreiro.

Amb l’ajuda de l’equip avançaven i aconseguien progressos visibles en els aprenentatges a la vegada que treballaven atenent a la diversitat i fomentant l’autoestima i el més important, veient les ganes per aprendre que tenien els xiquets.

La implicació dins d’aquesta perspectiva va fer que es renunciara a l’ús exclusiu d’un llibre de text i que es creara una proximitat entre aquest enfocament i la manera amb la que es treballava.

El curs següent 96 – 97 també continuaren amb la formació de la mà d’Estela D’Angelo, de l’equip directiu i del primer cicle de Primària.

Més tard, la implicació fou la de tot el centre.

d)   Descriviu quins van ser els acords que van prendre els mestres relacionats amb aquest projecte innovador.

El projecte esta basat en una sèrie de finalitats tals com:

·         La finalitat no es tan sols aprendre la gramàtica.

·         Els continguts son un mitja per desenvolupar-se, no un fi en si mateixos.

·         L’autonomia es un motor d’aprenentatge, no una finalitat.

·         Les activitats son obertes.

·         Etc.

Apartir de tot açò, van aplegar als següents acords:

·         Renunciar als llibres de text i les activitats tradicionals.

·         Utilitzar textos del entorn dels nens, com periòdics, revistes...

·         Iniciar el projecte als tres anys d’edat.

·         Utilització de lletres majúscules al proves d’alfabetització.

·         Admitir resultats de lectura i escriptura no estrictament correctes.

·         L’educació infantil ofereix continguts similars als de primària.

·         Consciencia dels límits dels alumnes.

·         Continguts curriculars seqüencials per a una organització mes pràctica.

·         Continguts molt diversos.

e)    Expliqueu com es treballa la lectoescriptura en Infantil i Primària, i com és el procés de transició d’Infantil a Primària en aquest aspecte.

El CEIP El Quijote sempre ha mostrat una coordinació entre l’educació Infantil i la Primària. Les metodologies seguides en aquests dos cicles són totalment compatibles, ja que tenen la mateixa forma d’entendre el procés d’ensenyança - aprenentatge.

Per tal que el canvi d’Infantil a Primària no resulte molt brusc en el alumnes, durant els primers quinze dies es mantenen molts elements d’Infantil (racons, joguets, temps per a jugar).

Amb aquest projecte s’ha constatat que la gran part dels xiquets aprenen a llegir perfectament llibres i textos, principalment en lletra majúscula i que són capaços de realitzar ells mateixos petits textos significatius, en lletra majúscula també.

Així doncs, al llarg d’aquest primer curs de Primària va evolucionant la seua escriptura notablement a través dels exercicis programats. (amb regals d’aniversari escrivint una dedicatòria a cada company, elaborant temes de Coneixement del Medi, escrivint còmics, contes, experiències, etc).

Al començament, com ja hem dit, els alumnes conviuen la majúscula i la minúscula, fins que adquireixen la destresa necessària per a realitzar-lo tot en minúscula. En casa es fa un quadernet de cal·ligrafia durant tot el curs. El professor dedica part del seu temps en el primer trimestre per ensenyar els xiquets com es fa.

El canvi de lletra per als xiquets de sis anys que ja han adquirit les competències més importants no suposa més que una exercitació que és possible per a tothom.

Els alumnes que no han accedit al codi escrit de manera completa, se’ls realitzarà les mateixes tasques que als demés, amb majúscules i ajuda necessària. També facilita l’avanç dels xiquets l’ajuda de la professora de Pedagogia  Terapèutica o d’altre tutor.

Alumnes que anaven més enrederits que els seus companys han acabat el curs sabent llegir i escriure com els demés, però en majúscules, serà en el següent curs quan faran el canvi.

Es tracta de comprendre que cada xiquet/a té el seu propi procés. La diversitat de nivells no és ningun obstacle per a la realització de la proposta si s’admeten resultats diferents.

f)     Quines dificultats s’han trobat durant el desenvolupament del projecte i com les han resoltes.

Dificultats a l’hora de dur a terme el curriculum:

·         Dificultats generals:

La primera dificultat va ser amb el professorat, ja que tenien que acostumar-se al desconèixer el currículum consensuat e inclús el nou enfocament. S’ha creat un grup de suport al professorat nou, on els mes veterans donen a conèixer la forma de treballar; també es procura que algun professor amb certa antiguitat faja de referent a cada cicle.

Degut a la diferencia amb el currículum tradicional i a la seva metodologia, al no existir una avaluació corresponent amb ella, al moment que s’avalua als alumnes (6 de primària), els resultats no constaten els aprenentatges ja que s’avaluen els conceptes i no els procediments ni els valors.

Els pares solen comparar els col·legis, i al treballar sense llibres de text molts pares son contraris a aquest sistema, per això els donem la informació necessària des de el primer minut per a que vejen les ventajes i no els inconvenients.

·         Dificultats metodològiques en la pràctica educativa:

Davant la novetat de incidir en l’ortografia, realitzem quadernets de pràctiques per a casa, així els alumnes practiquen mes i es redueixen les inseguretats dels pares respecte a la manca de llibres de text.

Per a promoure la lectura tenim el “Repte de la lectura” a l’últim cicle de primària.

Degut a la transició d’Institut en 6è es van incloure llibres de text específics.

Ja que el procés fins aprendre a actuar en equip es llarg i discontinu, es necessari no perdre la perspectiva del que està fet i dels objectius que queden per complir.

g)   Valoreu el projecte, justificant si podeu considerar-lo d’innovador, si el procés que s’ha seguit seria recomanable per a altres centres educatius i si hi inclouríeu algunes propostes de millora.

El projecte es interessant, ja que deixa de costat la gramàtica per a centrar-se en l’aprenentatge a nivell popular de la llengua. Ja hi haurà temps per a estudiar gramàtica, aquest projecte radica en l’aprenentatge de l’ interpretació lingüística de tot allò que els envolta.

Es innovador ja que a l’actualitat molt professors tremolarien davant la idea de deixar de costat els llibres de text, en opinió nostra, l’aprenentatge pròpiament dit no existeix, ja que el mestre es limita a representar el que posa al llibre. Així que es una oportunitat per a que el propi docent duga a terme una tasca de reeducació per la seva part.

Valoració final del curs

El curs va començar amb una sèrie d’expectatives, una forma de veure que vindria sense saber com seria ni que el compondria.

Ha passat el curs lentament entre temaris i l’opinió que em deixa no es gaire bona i ací exposaré el perquè.

Un dels treballs amb mes pes del curs ha sigut l’anàlisi d’un Projecte Educatiu de Centre. Durant aquest treball a classe s’ha remarcat la importància de tal document per damunt de tot, la necessitat d’innovar i així millorar el servei educatiu, fer una ensenyança entre tots, etc.

Durant la recerca d’un projecte per a l’anàlisi vaig xafar dos centres que no nomenaré.

A un no es va voler fer públic, tot i que es un document que no te perquè amagar-se i es pot sol·licitar sense cap problema.

A l’altre centre es va facilitar el PEC amb la qualificació de “paperassa sense cap tipus utilitat”.

Desprès de veure açò, no m’enduc una experiència agradable, ja que tot allò que estudiem que es important sembla no tindre la mes mínima presencia a les aules en l’actualitat. Sembla que cada professor crea el seu “microambient” dins del centre.

No obstant, espere que tot l’estudi ens siga d’utilitat per a fer que en un futur pròxim canvien les coses.

Vivències de mestres: Compartir des de la pràctica educativa

Be, per acabar aquest portafoli us deixe un breu resum del llibre “Vivències de Mestres; Compartir des de la pràctica educativa”.

He triat aquest llibre per dues raons. La primera es que pense que es interessant impregnar-se de les experiencies que han tingut lloc a diverses escoles, amb factors tant diferents. La segona es perque ja havia llegit algun llibre de la editorial Graó (El joc simbòlic) i no el vaig trobar tant enfarragos com pareixia en un principi.

Abans de començar, us diré que el llibre es divideix en quatre parts:

• La primera es una breu introducció, amb explicacions bàsiques.
• La segona tracta sobre les aules d’infantil.
• La tercera es basa en experiencies a les aules de primaria.
• Per ultim, la quarta conta vivencies a aules de l’ESO.

He decidit contar-vos sols les tres primeres parts degut a la meva estancia a les aules d’Infantil d’Alcoi i al meu breu pas per un aula de Primària de la mateixa localitat. L’ùltima part us la nomenaré per damunt, pero si voleu mes informació i vos quedeu amb ganes de mes, tindreu que investigar un poc! Allà nem:

A la introducció trobem que ensenyar vol dir mostrar, i mostrar es donar una informació amb el seu metode per a entendrela, raonar-la... Tot aprenentatge imposat es rebujat, hi ha que evitar l’aprenentatge memoristic.

L’ensenyament ha sigut filtrat per moltes normes degut a ser una practica social influent, s’ha limitat l’autonomia i decisió dels professors.

Per aquesta rao, l’educació avança de forma lenta, no s’escolta la veu de les persones que la viuen de primera ma, sinó d’aquelles que, amb racionalitat tècnica, creen absurdes normatives on sembra que no els interessa la millora real dels docents.

L’escola s’ha tornat una presó, plena de cel·les, amb una activitat aïllada que fa vulnerables els mestres i beneficia a aquells que volen controlar l’educació. Fora de l’escola existeix una educació mes agressiva i eficas, que ens guanya terreny.

Aules d’infantil

• Encara que siguem Infants

Aquest capitol ens narra la historia d’una escoleta on el professorat es renova a sovint i te un projecte diferent al de la resta d’escoles.

Aquesta escola te alumnes de diferents edats, pero la seva forma d’actuar es la d’una escola unitaria. D’aquesta manera els menuts veuen models a imitar als grans i els grans raonen sobre la forma d’actuar dels nens menuts, tothom apren.

Els projectes de treball poden incloure una etapa sencera o inclus tot el centre, per a obtindre un aprenentatge mes significatiu.

Els nens, amb les seves visions diferents de la vida, aborden els treballs, trencan el mite de que la feina deu ser curta per a evitar l’aborriment.

Les activitats del projectes es presenten en forma de problema i la solució es triada de forma democratica, validada pel grup i reforçada pels coneixements que tenim.

Tot es basa en trobar un aprenentatge significatiu on les families també poden formar part del grup i son convidades a sovint.

• Mirant l’infant

Aquesta experiencia ens explica la importancia de l’observació i la presencia de l’adult prop del menut. Per plantejar canvis en la pràctica educativa l’auto observació es esencial per poder descobrir com millorar.L'observació es un eina important i s’ha d’utilitzar de forma regular, anotant tot allò que ens puga servir.

Un dels objectius principals a desenvolupar en els nens es l’autonomia, que s’avalua a traves de certes capacitats observables. Si nosaltres fem el que deuria fer el nen sol, fomentem la seua dependencia, en canvi si confiem en ell i el deixem fer-ho sol, experimentarà sobre la seva competencia. Quan donem aquesta confiança, els nens es tornen poc a poc mes observadors i autonoms.

• Relacions amb les families en el primer cicle d’educació infantil

En aquesta escoleta hi ha un problema amb les relacions amb els familiars, que interrompen els ritmes de la classe diaris amb demandes o infraccions de normes del centre.

Per a solucionaro, s’estableix un projecte de treball on els familiars puguen formar part del dia a dia a l’escola, incloent-los a les classes o a diverses activitats.

Es marquen uns horaris d’atenció a les families, que faciliten el tracte entre docents i familiars. Si les families son ben ateses, es fomenta un vincle de confiança cap al centre. Hi ha que tindre un projecte ben argumentat per a establir la comunicació i la informació a les families.

• Amb els petits hi he après grans coses

Per que soc educador d’escola bresol?

Al principi de treballar aquesta persona a una escola bresol, no existien els bolquers. Des de entonces les condicions han canviat molt. La feina no es tan sols la classe, també forma part d’ella tot el que rodeja el món dels menuts, com la familis, els companys, etc.

La etapa que compren des dels 0 fins als 4 anys, es l’etapa on les criatures aprenen més coses d’una forma molt ràpida, tot i aixo, també es l’etapa amb menys dotació pressupostària.

Les condicions per desenvolupar aquesta feina son, moltes ganes i sobretot una formació permanent. També hi ha que comprendre que les families son importants, ja que s’estimen al seu fill i l’escola no es qui per a jutjar-ho.

Per a superar el repte que es l’adaptació, hi ha que posar-se al lloc de l’infant, ell no coneix res, hi ha gent extranya i no sap quan tornara a veure els seus pares. Les families deuen tindre confiança plena en l’escola, ja que l’angoixa es transmet als infants.  Hi ha que aprofitar els moments que apareguen per establir la proximitat necessaria amb l’infant por poder donar-li seguretat i autoestima.

Per ultim, es recalca que l’ensenyament es una professió liderada per dones, on els homes tenen poc reconeixement, açò ens dona a pensar que queda molta feina per fer en referencia a la coeducació.

• Es un regal anar a treballar cada dia

Educar comporta coneixer persones, països, cultures, etc. Tot açó aporta una gran riquesa i ajuda a construir un aprenentatge compartit ple de diferencies i confluencies.

Els nens i nenes de l’escola son considerats companys de feina, i ells es consideren ciutadans del mon. Seguit d’açò ens conta una experiencia dels nens, que enviaren una carta a un periodic australià. Es molt interesant com un grup de nens de 4 i 5 anys fan que tot un pais reaccione e inclus es publiquen les seves cartes.

Per a aconseguir-ho els nens busquen informació, investiguen i ells a soles troben la manera de dur-ho a terme. Tot açò crea persones en criteri e idees propies.

Educació Primària

• Amb veu d’educació especial

Aquesta vivencia es basa al tractament de l’educació especial. El centre on ocorre tot no te molt treballat el seu projecte d’atenció a la diversitat.

Hi ha que tindre com a punt de partida l’educació infantil, on encara som a temps de detectar i diagnosticar necessitats educatives especials i disenyar una intervenció que durem a terme.

Entren en joc al centre dues mestres d’educació especial; una encarregada de l’etapa d’infantil i el primer cicle de primaria i l’altra de la resta. La formula no era bona, ja que amb aquesta divisió es perdia gran part de l’informació. També ve ocasionat perque moltes families es negen a acceptar les dificultats dels seus fills i aboquen a l’escola totes les responsabilitats.

Als cursos baixos, aquestos alumnes amb dificultats son tractats de forma mes flexible, en canvi, als cursos superiors, degut a les exigencies del curriculum,  existix certa pressa ocasionada per la presió social.

Tot açò origina un canvi al projecte, es busca la forma de treballar l’educació especial de forma paral·lela i amb les dos docents compartint responsabilitats.

Per a dur a terme la intervenció, a la etapa d’infantil, la feina de la mestra d’educació especial recau en:

• Treballar amb el tutor.
• Treball individualitzat.
• Adaptació del material.

Per a dur a terme adequadament el pla d’atenció a la diversitat es va idear el següent pla d’actuació:

1. Matriculació a infantil.
2. Atenció primerenca.
3. Concreció i valoració del pla d’intervenció.

L’equip de mestres es reparteix les responsabilitats i s’ajuda entre ells. Es realitzen observacions amb els següents objectius:

• Determinar el nivell de competencies bàsiques.
• Facilitar l’adaptació de l’alumne al context escolar.

L’atenció primerencaes l’articulació de totes les accions proposades i amb la finalitat de proporcionar experiencies d’aprenentatge que potencien el desenvolupament.

Aquest pla va aconseguir tutories compartides, una relació mes propera amb les families, grups de classe heterogenis, i un tractament reflexiu de la diversitat.

• Treballant en grup

En moltes escoles s’ha interpretat que els tutors han de desenvolupar la feina mentre que els especialistes han de jugar amb els nens. Amb aquesta separació mecanicista, els tutors es perden una gran part del desenvolupament infantil. L’infant es l’esser global, amb un cos que necesita moviment, i moltes ganes d’aprendre.

Te que haver moments de moviment i moments de contenció, que s’han de distribuir de manera adequada, treball i descans.

A la primària el professorat ha d’asegurar la instrucció però, ha de donar cabuda als interessos que constitueixen els grans reptes, com la sexualitat, la interculturalitat, l’educació ambiental...

Hem de potenciar també tasques per parelles i per grups, per a tindre diferents punts de vista i que puguen negociar. Es necessari que els alumnes s’equivoquen i donar l’oportunitat per a rectificar.

Les families han d’estar mes implicades a l’escola, que farà bulletins d’avaluació amb la informació recollida per tot el professorat amb contacte directe amb els nens. Així mateix es considera pobre el sistema de qualificació a primaria, on seria necesaria una petita reunio personal amb els familiars i nens per a explicar els avanços dels ultims.

• Mestra per a tota la vida

Aquest capitol ens narra la vida d’una mestra, que ens conta que segueix el pensament d’una formació permanent. Aplica noves corrents com el contructivisme, una metodologia activa i coneix mestres interesats en seguir aprenent a aprendre.

Durant la seua vida viu importants avanços socials i tecnologics i ens ho exposa en primera persona.

• Una llarga vida docent

Un altre relat d’una vida sencera dedicada a la docencia, on relata els canvis en l’educació, canvis socials importants de primera ma.

Despres figura l’apartat dedicat a l’educació secundaria on trobem un capitol dedicat a l’aprenentatge cooperatiu de ma d’un professor de filosofia, una historia que canvia el format del llibre ja que està narrada a traves d’e-mails entre dues amigues, un professor sense por a innovar, unes indicacions a l’hora d’educar, i finalment un capitol dedicat a l’evolució a les aules des del 76.

Una valoració final: Es un llibre fàcil de llegir, ja que al tractar-se d’experiencies, o veus de forma gustosa. Tot açò pot ajudar al futur ja que podem trobar situacions com les que surten al llibre o pot inspirar-nos per a fer activitats semblants a les que figuren al llibre.

Tema 8 - Pla de convivencia (Pràctica)

• Quina és la finalitat del pla de convivència?

La finalitat del pla de convivència és establir el dret de la integritat i la dignitat personal, i exercir una protecció contra tota agressió física o moral.

Els membres de la comunitat educativa tenen el deure de respectar les normes de convivència establertes pel centre i el dret de rebre formació e informació sobre els seus drets i llibertats, sobre la prevenció de conflictes i la resolució dels mateixos. També tenen dret a proposar mesures per afavorir la convivència al centre.

• Qui l’elabora i qui l’aprova?

El pla de convivència és elaborat per cada centre docent. Serà un model d’actuació planificada.

És aprovat pel consell escolar del centre.

• Qui l’ha de desenvolupar i com?

Les competències i desenvolupament del pla de convivència és responsabilitat de tots els membres de la comunitat educativa i es duu a terme baix la coordinació del cap d’estudis.

L’educació en convivència es realitzarà a totes les àrees del currículum i s’establiran tutories per a la mediació i resolució de conflictes.

El director/a del centre afavorirà la convivència i resoldrà conflictes, complint els criteris que el pla dóna.

• Qui farà el seguiment?

El seguiment serà realitzat pel consell escolar, que designarà una comissió de convivència, i s’elaborarà trimestralment un informe amb les incidències produïdes i els resultats obtinguts.

Amb aquests informes s’avaluarà el pla de convivència i les conclusions seran remeses a la direcció territorial de Cultura, Educació i Esport, i a partir d’aquesta documentació es realitzarà un informe final de cada curs acadèmic.

Aquests informes seran enviats a l’ Institut Valencia d’Avaluació i Qualificació Educativa per a analitzar-los amb la finalitat de proposar mesures per a la millora dels plans i prevenció de la violència escolar.

• Esquema dels cinc apartats generals que ha de contindre el pla de convivència.

1. Procediment d’actuació orientat a la prevenció i a aconseguir un adequat clima en el centre.
2. Model d’actuació respecte a l’alumnat que presenta alteracions conductuals que dificulten lleument la convivència escolar.
3. Model d’actuació respecte a l’alumnat que presenta alteracions conductuals que dificulten greument la convivència escolar.
4. Model d’actuació davant de situacions de possible acaçament escolar o bullying.
5. Procediment: actuacions posteriors en el cas que no es confirme l’existència de comportaments d’intimidació i acaçament entre alumnes.

• Orientacions sobre : qui ensenya a conviure, visió proactiva de la convivència, eixos per a la millora de la convivència, propostes per a la resolució de conflictes:
• Orientacions sobre: qui ensenya a conviure.

No obstant, tota la comunitat educativa té un paper actiu a la instauració de normes de convivència, actituds i valors. Tot el professorat deu assumir la implantació de normes a l’alumnat, construint amb la pràctica constant i visible de la convivència una peça clau del currículum.

• Visió proactiva de la convivència, eixos per a la millora de la convivència, propostes per a la resolució de conflictes.

Aprendre a analitzar els conflictes i valorar el rol que té cada persona:

Normalment, quan alguna cosa ens pertorba, atribuïm el nostre malestar a terceres persones. Aquesta lectura ens impedeix pensar en el nostre paper en una situació conflictiva ja que la culpa és donada a causes externes. És un signe maduratiu i de vitalitat afrontar els problemes de cara, sense violència i sense perjudicis, qualificar el propi rol és el primer pas per descobrir el ventall d’opcions possibles per resoldre el conflicte.

Aprendre a intervindre front a situacions negatives i conductes incorrectes des de l’acceptació de totes les persones:

Davant de tot, som companys, no enemics. Devem saber posar-nos en el lloc dels demes. Açò no significa que les seves opinions ens agraden, ni que estem d’acord amb la seva forma d’actuar. Ninguna diferencia d’opinió justifica l’atac cap a altra persona. Els nostres valors i principis ètics deuen estar per damunt.

Prevenció:

Per norma general, es perceben indicis dels conflictes sense resoldre. El temps, sol agreujar els conflictes, però la intervenció propera evita mals innecessaris. Hi ha que procurar un entorn acollidor, democràtic i obert a les necessitats de tot el mon, pot ajudar a treure alguna cosa constructiva dels conflictes i fer llaços forts.

Diàleg obert i escolta activa:

Defendre el nostre punt de vista i els nostres objectius d’ una forma assertiva  és fonamental per a gestionar un conflicte constructivament. Sense oblidar-nos de l’estructura activa, que suposa escoltar sense posar-se a la defensiva, estar disposats a acceptar crítiques i ficar-nos en el lloc de l’emissor per a compartir inquietuds, angoixes e inclòs alegries. Una mala comunicació és una font inesgotable de mal entesos i discrepàncies.

Aprendre a triar la resposta més adequada a cada situació (estils de gestió de conflictes):

Els xiquets, solen justificar-se tirant-li la culpa a un company, dient que va començar ell, si seguim amb aquesta dinàmica desembocarà a una guerra d’ofenses que no duen a cap lloc. És imprescindible crear un espai de reflexió, en el qual pugem sospesar alternatives.

Aprendre a reunir la informació necessària per a trobar una eixida al conflicte(identificació d’interessos):

Els interessos poden xocar per molts motius. En un bon clima és necessari procurar que els interessos generals de les persones estiguen satisfets, mantenint un bon clima de convivència.

Aprendre a enfocar els problemes apropant posicions i sumant esforços (cooperació):

Es important no confondre distribució i cooperació. És més important escollir una solució que comporte la cooperació de les persones implicades al conflicte abans que imposar una decisió salomònica. Una decisió cooperativa implica que cada persona ajude a l’altra sense necessitat de renunciar als seus objectius.

Aprendre a trobar múltiples solucions als problemes (Creativitat):

Hem d’acostumar-nos a obrir tot el possible el ventall de possibilitats, inventar noves vies d’acció davant les situacions conflictives que ens trobem. Siguen noves o conegudes, les situacions conflictives, les solucions creatives propicien noves oportunitats de renovació i evolució, tant a nivell individual com grupal.

Aprendre a compartir responsabilitats promovent la implicació individual i col·lectiva (participació activa):

Hi ha que procurar treure el màxim profit a les persones implicades de la comunitat educativa. Un lideratge positiu és fonamental per a treure la màxima energia i esperit del equip docent i dels alumnes.

Aprendre a conviure amb les pròpies limitacions (criteris de realitat):

Mantindre els peus al sol es una condició indispensable per a la resolució constructiva dels conflictes, acceptant les pròpies limitacions, tindrem una visió més ampla i realista sobre les limitacions de les persones, factor imprescindible en una educació integral, el qual afavoreix la integració en la societat de l’individu.

Aprendre a intervenir en conflictes molt enquistats (reparació i reconciliació):

Són conflictes mal resolts que s’han alimentat durant l’espai del temps. Començar per el més difícil no és aconsellable, però la reconciliació i reparació dels danys és possible i devem de fer-li-ho entendre als implicats al conflicte.

Aprendre a il·lusionar a les persones del centre en el cultiu d’un clima de convivència pacífic (cultura de pau):

La inactivitat front a les injustícies és una forma de contribuir a que es dilaten per més temps. No es pot confondre el pacifisme amb la passivitat. Es deu de fomentar una cultura de pau i d’unió entre els membres de la comunitat.

Aquestes són sols unes propostes per a millorar la convivència en qualsevol comunitat educativa. Es tracta de dinamitzar el potencial de les persones membres dels diferents sectors. Gestionar els conflictes és una part important en el desenvolupament humà, convertir la diversitat d’opinió en situacions d’aprenentatge, contribuint a un clima de convivència segur i saludable.

Tema 7 - Atenció a la diversitat (Pràctica)

Pla d’atenció a la diversitat

El pla d’atenció a la diversitat és un document amb unes actuacions dirigides per a facilitar el desenvolupament personal de l’alumnat.

Aquest pla està relacionat amb el Projecte Educatiu del Centre (PEC),Programació General Anual (PGA) i Pla d’Acció Tutorial (PAT) i es du a terme davant dels següents casos:

• Alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu.
• Alumnat amb necessitats educatives especials.
• Alumnats amb altres necessitats.
• Alumnats d’integració tardana en el sistema educatiu.

Per a dur-ho a terme tenim dos tipus de recursos:

• Recursos humans: Professorat , especialista de P.T., especialista de A.L., una psicopedagoga  del SPEs i una treballadora social.
• Recursos materials: Llibres de text, materials de suport específic i elaborat pels mestres, material multimèdia entre altres.

Aquest pla està realitzat amb l’objectiu de:

• Planificar propostes ed. Adaptades a les necessitats.
• Criteris de detecció  de dificultats de l’aprenentatge.
• Comunicació i coordinació entre els membres de l’equip educatiu, especialistes i serveis externs.
• Oferir una resposta adequada davant de les necessitats que es presenten.

 Per a complir els objectius abans nomenats es prenen les següents mesures:

• Mesures ordinàries.
• Programació d’aula.
• Recolzaments i desdoblaments.
• Adaptacions curricular no significatives.
• Repeticions.
• Mesures extraordinàries.
• Adaptacions curriculars significatives.
• Mesures específiques.
• Pla d’acollida per a l‘alumnat nou.
• Adaptacions d’accés a curriculars.
• Mestra d’audició i llenguatge.
• Mestra de pedagogia terapèutica .
• Educadora.

Valoració: Cada alumne present al centre te unes característiques úniques, la diversitat està present a les nostres aules, així que el millor es adaptar-se a ella i aprendre tots de tots. L’escola no es una fabrica on produïm caragols, baix el mateix patró. Es un centre on s’exploten les característiques personals de cada individu. 

Tema 6 – Relacions personals i col·lectives: Lideratge, gestió i innovació de les organitzacions educatives.

Sense mes espera presentem el tema 6:

Tema 6 – Relacions personals i col·lectives: Lideratge, gestió i innovació de les organitzacions educatives.

Desprès del que hem pogut llegir als altres temes, podem deduir que l’escola es un espai de vida on s’ha d’incorporar una visió democràtica, basada en la llibertat i la col·laboració. També hem de pensar que es un agent transformador dels processos culturals i te la capacitat de crear un clima de pau i empatia.

L’escola te una doble funció: Formadora i Educadora.

L’escola crea els valors inculcats i els transforma mitjançant l’educació, es un espai de creixement cultural. Adapta la cultura on esta immersa i la lliura als alumnes, pasant abans per un filtre crític. Es a dir, l’escola beu de la cultura, i analitza quins valor d’ella deu desenvolupar.

La cultura predominant no ha de ser estàtica, cal tindre enfocaments dinàmics. No es bo anteposar les regles a les idees. Hi ha que facilitar l’aprenentatge dels alumnes, crear persones amb iniciativa i autonomia, canviar l’individualisme per col·laboració.

L’escola esta influïda per:

• Les famílies.
• Els mestres.
• Els alumnes.
• El context.
• L’administració.

Estos elements creen complexes situacions al centre, generen relacions regulades per la llei (com reunions) i altres que no (com relacions entre els nens).Degut a totes aquestes relacions hi ha que saber treballar en equip.

El lideratge es fonamental a les escoles. Liderar no es gestionar.

Gestionar es la capacitat de traure partit dels recursos disponibles, liderar en canvi es anar mes enllà, sustentar i crear dinàmiques.

El líder deu ser capas de sensibilitzar el grup i crear un camí d’optimització, i aquesta feina no pot ser individual, deu ser compartida, ha de ser estratègica per a l’organització del centre.

Al centre educatiu la figura de lideratge recau sobre el director del centre. Es la persona que pren la iniciativa, intenta crear una cultura comuna de expectatives. Aquesta persona manté unides totes les peces de la seva organització, sap reconèixer a tots els individus que tenen una contribució al treball col·lectiu i els motiva.

Podem trobar diversos estils de lideratges:

1. Transformador: Transforma creences, sentiments i actituds.
2. Instructiu: Millora la qualitat de l’ensenyament.
3. Distribuït: No es una única persona, es divideix en diferents nivells.

 Desprès de vore que es el lideratge i el seu paper al centre, pense que es necessari que hi haja algú al cap davant de les tasques, no damunt dels que les duen a terme, però si per gestionar la feina feta i la que queda per fer. A aquest treball tan actiu on no pots parar ni un segon sempre ve be que algú et gestione la feina per si perds el fil. Hi ha que ser una comunitat unida.

Pràctica sobre l'agrupament flexible a les Escoles Pies de Terrassa

El agrupament flexible, un pas cap al progrés continu. Escoles Pies de Terrassa (Barcelona)

• Síntesi del text

Aquest centre concertat du a terme agrupacions flexibles a la seva unitat de EGB (650 estudiants) des del curs acadèmic 1970/1971. Les bases pedagògiques es van estructurar al llarg dels cursos de 1971-72-73 i es van publicar al inici del curs del 1973-74.

El objectiu principal es l’agrupament d’estudiants, i com a específic es treballar diverses àrees segons criteris diferents.

El tractament de les diferents àrees es farà a partir de les característiques pròpies d’elles ja que totes no ofereixen la mateixa continuïtat. Agrupem les àrees en dos tipus:

• Àrees graduades: A aquestes assignatures els estudiants treballes a grups estables, el clàssic grup de classe. Els professors ensenyen segons les seves especialitats i necessitats, treballant el major temps possible amb el grup que tutoritzen.
• Àrees no graduades. Ací entren en joc els agrupaments flexibles, s’agrupen en membres de la classe, de altra classe o fins i tot d’altre curs i els grups poden ser canviats. Les classes es donen de forma conjunta, formant grans grups. Podem trobar les àrees dividides per cicles:
• Cicle Inicial: Català, Matemàtiques i Lectura.
• Cicle Mitjà: Català, Matemàtiques i Castellà.
• Cicle Superior: Català, Matemàtiques, Castellà i Angles.

L’espai on es du a terme el projecte son les pròpies aules i l’ instrument de registre es una fulla archiu i una agenda escolar on s’anota tot el progrés.

No hi ha dades que confirmen que aquest agrupament es millor, però es pot afirmar que el grup d’alumnes esta mes satisfet. Resultat comprovat mitjançant enquestes.

• Opinió

L’agrupament flexible pot facilitar molt les coses, ja que permet organitzar l’alumnat segons les necessitats que es facen presents, per exemple, podem fer grups de lectura dividint als alumnes per nivells o al contrari, suggerir que els de menys nivell s’ajunten amb els demes per a que els ajuden.

En aquesta escola nomes es fa present a les assignatures mes importants, pense que seria positiu aplicar-ho a la resta també, no sempre, però si de vegades, així podríem fomentar diferents valors a altres àrees.

Amb aquestes agrupacions podem fomentar valors com l’ajuda, el companyerisme, l’amistat... i tractar de resoldre conflictes amb els nens, sobretot amb els mes menuts, que comencen a socialitzar-se amb els demes.