Annex (Pràctica final)

QÜESTIONS A TREBALLAR

1.            El treball es farà en grup i s’haurà d’annexar en cadascun dels portafolis inviduals.

2.            A partir del document El alumno como productor de textos desde los 3 a los 11 años en el CEIP “El Quijote”, es desenvoluparan les següents qüestions relatives a la planificació, desenvolupament i avaluació d’una experiència innovadora en un centre educatiu:

a)    Definiu en què consisteix l’experiència innovadora que es pretén desenvolupar.

Consisteix en la realització d’un currículum del llenguatge consensuat des de Infantil 3 anys a 6é d’Educació Primària mitjançant la deixada de banda de l’ús exclusiu del llibre de text i passar a gestionar textos d’ús habitual dels xiquets, com per exemple: periòdics, fullets, anuncis, etc. Volen treballar la lectura i l’escriptura des dels tres anys d’edat. El que pretenen aconseguir és encaixar la lectura i l’escriptura en la seua metodologia de projectes; és una manera de que els alumnes aprenguen a llegir i a escriure d’una forma significativa sense que siga una cosa apart dels projectes que realitzen.

No se li dóna prioritat a l’aprenentatge de la gramàtica, si no que es prioritza el desenvolupament de les quatre habilitats de la comunicació: la parla, escoltar, llegir i escriure. Els continguts són un medi per aconseguir el desenvolupament de les capacitats, més que un fi en sí mateixos.

b)   Expliqueu com sorgeix l’experiència innovadora, qui duu la iniciativa en un principi i les característiques (entorn, sociofamiliars, alumnat, mestres, línies pedagògiques) que defineixen fins eixe moment al centre.

L’experiència sorgeix en el moment que es donen compte que al llarg de l’escolarització es milloren les produccions escrites. La iniciativa comença des dels professors que ajuden als alumnes a les diverses activitats.

Els factor que influeixen son:

·         L’atenció a la diversitat.

·         Entendre l’aprenentatge de forma constructivista.

·         Renunciar a l’us exclusiu dels llibres de text.

·         Mantenir una estreta comunicació amb les famílies.

·         Realització d’assemblees.

·         Entendre el col·legi com algo mes que una classe.

·         Considerar mes importants els interessos del centre i dels menuts que els propis.

·         Compartir els diners per a material en cada cicle.

·         Implicació de l’equip directiu.

c)   Descriviu si va ser necessària la formació dels mestres per a dur endavant aquesta proposta i si així és, en què va consistir.

El CEIP, en la seua recerca per encaixar la lectura i l’escriptura en la seua metodologia per projectes, com a manera d’assolir aprenentatges entorn aquests d’una manera significativa, va realitzar un curs en el CAP Vallecas amb Estela d’Angelo, per tal d’aconseguir un enfocament comunicatiu i un constructivisme. I açò malgrat no tindre pressió dels pares ni companys, sinó simplement per afavorir els aprenentatges dels seus alumnes i millorar-los.

Va ser així amb aquest curs com aprengueren les teories de Teberosky y de E. Ferreiro.

Amb l’ajuda de l’equip avançaven i aconseguien progressos visibles en els aprenentatges a la vegada que treballaven atenent a la diversitat i fomentant l’autoestima i el més important, veient les ganes per aprendre que tenien els xiquets.

La implicació dins d’aquesta perspectiva va fer que es renunciara a l’ús exclusiu d’un llibre de text i que es creara una proximitat entre aquest enfocament i la manera amb la que es treballava.

El curs següent 96 – 97 també continuaren amb la formació de la mà d’Estela D’Angelo, de l’equip directiu i del primer cicle de Primària.

Més tard, la implicació fou la de tot el centre.

d)   Descriviu quins van ser els acords que van prendre els mestres relacionats amb aquest projecte innovador.

El projecte esta basat en una sèrie de finalitats tals com:

·         La finalitat no es tan sols aprendre la gramàtica.

·         Els continguts son un mitja per desenvolupar-se, no un fi en si mateixos.

·         L’autonomia es un motor d’aprenentatge, no una finalitat.

·         Les activitats son obertes.

·         Etc.

Apartir de tot açò, van aplegar als següents acords:

·         Renunciar als llibres de text i les activitats tradicionals.

·         Utilitzar textos del entorn dels nens, com periòdics, revistes...

·         Iniciar el projecte als tres anys d’edat.

·         Utilització de lletres majúscules al proves d’alfabetització.

·         Admitir resultats de lectura i escriptura no estrictament correctes.

·         L’educació infantil ofereix continguts similars als de primària.

·         Consciencia dels límits dels alumnes.

·         Continguts curriculars seqüencials per a una organització mes pràctica.

·         Continguts molt diversos.

e)    Expliqueu com es treballa la lectoescriptura en Infantil i Primària, i com és el procés de transició d’Infantil a Primària en aquest aspecte.

El CEIP El Quijote sempre ha mostrat una coordinació entre l’educació Infantil i la Primària. Les metodologies seguides en aquests dos cicles són totalment compatibles, ja que tenen la mateixa forma d’entendre el procés d’ensenyança - aprenentatge.

Per tal que el canvi d’Infantil a Primària no resulte molt brusc en el alumnes, durant els primers quinze dies es mantenen molts elements d’Infantil (racons, joguets, temps per a jugar).

Amb aquest projecte s’ha constatat que la gran part dels xiquets aprenen a llegir perfectament llibres i textos, principalment en lletra majúscula i que són capaços de realitzar ells mateixos petits textos significatius, en lletra majúscula també.

Així doncs, al llarg d’aquest primer curs de Primària va evolucionant la seua escriptura notablement a través dels exercicis programats. (amb regals d’aniversari escrivint una dedicatòria a cada company, elaborant temes de Coneixement del Medi, escrivint còmics, contes, experiències, etc).

Al començament, com ja hem dit, els alumnes conviuen la majúscula i la minúscula, fins que adquireixen la destresa necessària per a realitzar-lo tot en minúscula. En casa es fa un quadernet de cal·ligrafia durant tot el curs. El professor dedica part del seu temps en el primer trimestre per ensenyar els xiquets com es fa.

El canvi de lletra per als xiquets de sis anys que ja han adquirit les competències més importants no suposa més que una exercitació que és possible per a tothom.

Els alumnes que no han accedit al codi escrit de manera completa, se’ls realitzarà les mateixes tasques que als demés, amb majúscules i ajuda necessària. També facilita l’avanç dels xiquets l’ajuda de la professora de Pedagogia  Terapèutica o d’altre tutor.

Alumnes que anaven més enrederits que els seus companys han acabat el curs sabent llegir i escriure com els demés, però en majúscules, serà en el següent curs quan faran el canvi.

Es tracta de comprendre que cada xiquet/a té el seu propi procés. La diversitat de nivells no és ningun obstacle per a la realització de la proposta si s’admeten resultats diferents.

f)     Quines dificultats s’han trobat durant el desenvolupament del projecte i com les han resoltes.

Dificultats a l’hora de dur a terme el curriculum:

·         Dificultats generals:

La primera dificultat va ser amb el professorat, ja que tenien que acostumar-se al desconèixer el currículum consensuat e inclús el nou enfocament. S’ha creat un grup de suport al professorat nou, on els mes veterans donen a conèixer la forma de treballar; també es procura que algun professor amb certa antiguitat faja de referent a cada cicle.

Degut a la diferencia amb el currículum tradicional i a la seva metodologia, al no existir una avaluació corresponent amb ella, al moment que s’avalua als alumnes (6 de primària), els resultats no constaten els aprenentatges ja que s’avaluen els conceptes i no els procediments ni els valors.

Els pares solen comparar els col·legis, i al treballar sense llibres de text molts pares son contraris a aquest sistema, per això els donem la informació necessària des de el primer minut per a que vejen les ventajes i no els inconvenients.

·         Dificultats metodològiques en la pràctica educativa:

Davant la novetat de incidir en l’ortografia, realitzem quadernets de pràctiques per a casa, així els alumnes practiquen mes i es redueixen les inseguretats dels pares respecte a la manca de llibres de text.

Per a promoure la lectura tenim el “Repte de la lectura” a l’últim cicle de primària.

Degut a la transició d’Institut en 6è es van incloure llibres de text específics.

Ja que el procés fins aprendre a actuar en equip es llarg i discontinu, es necessari no perdre la perspectiva del que està fet i dels objectius que queden per complir.

g)   Valoreu el projecte, justificant si podeu considerar-lo d’innovador, si el procés que s’ha seguit seria recomanable per a altres centres educatius i si hi inclouríeu algunes propostes de millora.

El projecte es interessant, ja que deixa de costat la gramàtica per a centrar-se en l’aprenentatge a nivell popular de la llengua. Ja hi haurà temps per a estudiar gramàtica, aquest projecte radica en l’aprenentatge de l’ interpretació lingüística de tot allò que els envolta.

Es innovador ja que a l’actualitat molt professors tremolarien davant la idea de deixar de costat els llibres de text, en opinió nostra, l’aprenentatge pròpiament dit no existeix, ja que el mestre es limita a representar el que posa al llibre. Així que es una oportunitat per a que el propi docent duga a terme una tasca de reeducació per la seva part.