Vivències de mestres: Compartir des de la pràctica educativa

Be, per acabar aquest portafoli us deixe un breu resum del llibre “Vivències de Mestres; Compartir des de la pràctica educativa”.

He triat aquest llibre per dues raons. La primera es que pense que es interessant impregnar-se de les experiencies que han tingut lloc a diverses escoles, amb factors tant diferents. La segona es perque ja havia llegit algun llibre de la editorial Graó (El joc simbòlic) i no el vaig trobar tant enfarragos com pareixia en un principi.

Abans de començar, us diré que el llibre es divideix en quatre parts:

• La primera es una breu introducció, amb explicacions bàsiques.
• La segona tracta sobre les aules d’infantil.
• La tercera es basa en experiencies a les aules de primaria.
• Per ultim, la quarta conta vivencies a aules de l’ESO.

He decidit contar-vos sols les tres primeres parts degut a la meva estancia a les aules d’Infantil d’Alcoi i al meu breu pas per un aula de Primària de la mateixa localitat. L’ùltima part us la nomenaré per damunt, pero si voleu mes informació i vos quedeu amb ganes de mes, tindreu que investigar un poc! Allà nem:

A la introducció trobem que ensenyar vol dir mostrar, i mostrar es donar una informació amb el seu metode per a entendrela, raonar-la... Tot aprenentatge imposat es rebujat, hi ha que evitar l’aprenentatge memoristic.

L’ensenyament ha sigut filtrat per moltes normes degut a ser una practica social influent, s’ha limitat l’autonomia i decisió dels professors.

Per aquesta rao, l’educació avança de forma lenta, no s’escolta la veu de les persones que la viuen de primera ma, sinó d’aquelles que, amb racionalitat tècnica, creen absurdes normatives on sembra que no els interessa la millora real dels docents.

L’escola s’ha tornat una presó, plena de cel·les, amb una activitat aïllada que fa vulnerables els mestres i beneficia a aquells que volen controlar l’educació. Fora de l’escola existeix una educació mes agressiva i eficas, que ens guanya terreny.

Aules d’infantil

• Encara que siguem Infants

Aquest capitol ens narra la historia d’una escoleta on el professorat es renova a sovint i te un projecte diferent al de la resta d’escoles.

Aquesta escola te alumnes de diferents edats, pero la seva forma d’actuar es la d’una escola unitaria. D’aquesta manera els menuts veuen models a imitar als grans i els grans raonen sobre la forma d’actuar dels nens menuts, tothom apren.

Els projectes de treball poden incloure una etapa sencera o inclus tot el centre, per a obtindre un aprenentatge mes significatiu.

Els nens, amb les seves visions diferents de la vida, aborden els treballs, trencan el mite de que la feina deu ser curta per a evitar l’aborriment.

Les activitats del projectes es presenten en forma de problema i la solució es triada de forma democratica, validada pel grup i reforçada pels coneixements que tenim.

Tot es basa en trobar un aprenentatge significatiu on les families també poden formar part del grup i son convidades a sovint.

• Mirant l’infant

Aquesta experiencia ens explica la importancia de l’observació i la presencia de l’adult prop del menut. Per plantejar canvis en la pràctica educativa l’auto observació es esencial per poder descobrir com millorar.L'observació es un eina important i s’ha d’utilitzar de forma regular, anotant tot allò que ens puga servir.

Un dels objectius principals a desenvolupar en els nens es l’autonomia, que s’avalua a traves de certes capacitats observables. Si nosaltres fem el que deuria fer el nen sol, fomentem la seua dependencia, en canvi si confiem en ell i el deixem fer-ho sol, experimentarà sobre la seva competencia. Quan donem aquesta confiança, els nens es tornen poc a poc mes observadors i autonoms.

• Relacions amb les families en el primer cicle d’educació infantil

En aquesta escoleta hi ha un problema amb les relacions amb els familiars, que interrompen els ritmes de la classe diaris amb demandes o infraccions de normes del centre.

Per a solucionaro, s’estableix un projecte de treball on els familiars puguen formar part del dia a dia a l’escola, incloent-los a les classes o a diverses activitats.

Es marquen uns horaris d’atenció a les families, que faciliten el tracte entre docents i familiars. Si les families son ben ateses, es fomenta un vincle de confiança cap al centre. Hi ha que tindre un projecte ben argumentat per a establir la comunicació i la informació a les families.

• Amb els petits hi he après grans coses

Per que soc educador d’escola bresol?

Al principi de treballar aquesta persona a una escola bresol, no existien els bolquers. Des de entonces les condicions han canviat molt. La feina no es tan sols la classe, també forma part d’ella tot el que rodeja el món dels menuts, com la familis, els companys, etc.

La etapa que compren des dels 0 fins als 4 anys, es l’etapa on les criatures aprenen més coses d’una forma molt ràpida, tot i aixo, també es l’etapa amb menys dotació pressupostària.

Les condicions per desenvolupar aquesta feina son, moltes ganes i sobretot una formació permanent. També hi ha que comprendre que les families son importants, ja que s’estimen al seu fill i l’escola no es qui per a jutjar-ho.

Per a superar el repte que es l’adaptació, hi ha que posar-se al lloc de l’infant, ell no coneix res, hi ha gent extranya i no sap quan tornara a veure els seus pares. Les families deuen tindre confiança plena en l’escola, ja que l’angoixa es transmet als infants.  Hi ha que aprofitar els moments que apareguen per establir la proximitat necessaria amb l’infant por poder donar-li seguretat i autoestima.

Per ultim, es recalca que l’ensenyament es una professió liderada per dones, on els homes tenen poc reconeixement, açò ens dona a pensar que queda molta feina per fer en referencia a la coeducació.

• Es un regal anar a treballar cada dia

Educar comporta coneixer persones, països, cultures, etc. Tot açó aporta una gran riquesa i ajuda a construir un aprenentatge compartit ple de diferencies i confluencies.

Els nens i nenes de l’escola son considerats companys de feina, i ells es consideren ciutadans del mon. Seguit d’açò ens conta una experiencia dels nens, que enviaren una carta a un periodic australià. Es molt interesant com un grup de nens de 4 i 5 anys fan que tot un pais reaccione e inclus es publiquen les seves cartes.

Per a aconseguir-ho els nens busquen informació, investiguen i ells a soles troben la manera de dur-ho a terme. Tot açò crea persones en criteri e idees propies.

Educació Primària

• Amb veu d’educació especial

Aquesta vivencia es basa al tractament de l’educació especial. El centre on ocorre tot no te molt treballat el seu projecte d’atenció a la diversitat.

Hi ha que tindre com a punt de partida l’educació infantil, on encara som a temps de detectar i diagnosticar necessitats educatives especials i disenyar una intervenció que durem a terme.

Entren en joc al centre dues mestres d’educació especial; una encarregada de l’etapa d’infantil i el primer cicle de primaria i l’altra de la resta. La formula no era bona, ja que amb aquesta divisió es perdia gran part de l’informació. També ve ocasionat perque moltes families es negen a acceptar les dificultats dels seus fills i aboquen a l’escola totes les responsabilitats.

Als cursos baixos, aquestos alumnes amb dificultats son tractats de forma mes flexible, en canvi, als cursos superiors, degut a les exigencies del curriculum,  existix certa pressa ocasionada per la presió social.

Tot açò origina un canvi al projecte, es busca la forma de treballar l’educació especial de forma paral·lela i amb les dos docents compartint responsabilitats.

Per a dur a terme la intervenció, a la etapa d’infantil, la feina de la mestra d’educació especial recau en:

• Treballar amb el tutor.
• Treball individualitzat.
• Adaptació del material.

Per a dur a terme adequadament el pla d’atenció a la diversitat es va idear el següent pla d’actuació:

1. Matriculació a infantil.
2. Atenció primerenca.
3. Concreció i valoració del pla d’intervenció.

L’equip de mestres es reparteix les responsabilitats i s’ajuda entre ells. Es realitzen observacions amb els següents objectius:

• Determinar el nivell de competencies bàsiques.
• Facilitar l’adaptació de l’alumne al context escolar.

L’atenció primerencaes l’articulació de totes les accions proposades i amb la finalitat de proporcionar experiencies d’aprenentatge que potencien el desenvolupament.

Aquest pla va aconseguir tutories compartides, una relació mes propera amb les families, grups de classe heterogenis, i un tractament reflexiu de la diversitat.

• Treballant en grup

En moltes escoles s’ha interpretat que els tutors han de desenvolupar la feina mentre que els especialistes han de jugar amb els nens. Amb aquesta separació mecanicista, els tutors es perden una gran part del desenvolupament infantil. L’infant es l’esser global, amb un cos que necesita moviment, i moltes ganes d’aprendre.

Te que haver moments de moviment i moments de contenció, que s’han de distribuir de manera adequada, treball i descans.

A la primària el professorat ha d’asegurar la instrucció però, ha de donar cabuda als interessos que constitueixen els grans reptes, com la sexualitat, la interculturalitat, l’educació ambiental...

Hem de potenciar també tasques per parelles i per grups, per a tindre diferents punts de vista i que puguen negociar. Es necessari que els alumnes s’equivoquen i donar l’oportunitat per a rectificar.

Les families han d’estar mes implicades a l’escola, que farà bulletins d’avaluació amb la informació recollida per tot el professorat amb contacte directe amb els nens. Així mateix es considera pobre el sistema de qualificació a primaria, on seria necesaria una petita reunio personal amb els familiars i nens per a explicar els avanços dels ultims.

• Mestra per a tota la vida

Aquest capitol ens narra la vida d’una mestra, que ens conta que segueix el pensament d’una formació permanent. Aplica noves corrents com el contructivisme, una metodologia activa i coneix mestres interesats en seguir aprenent a aprendre.

Durant la seua vida viu importants avanços socials i tecnologics i ens ho exposa en primera persona.

• Una llarga vida docent

Un altre relat d’una vida sencera dedicada a la docencia, on relata els canvis en l’educació, canvis socials importants de primera ma.

Despres figura l’apartat dedicat a l’educació secundaria on trobem un capitol dedicat a l’aprenentatge cooperatiu de ma d’un professor de filosofia, una historia que canvia el format del llibre ja que està narrada a traves d’e-mails entre dues amigues, un professor sense por a innovar, unes indicacions a l’hora d’educar, i finalment un capitol dedicat a l’evolució a les aules des del 76.

Una valoració final: Es un llibre fàcil de llegir, ja que al tractar-se d’experiencies, o veus de forma gustosa. Tot açò pot ajudar al futur ja que podem trobar situacions com les que surten al llibre o pot inspirar-nos per a fer activitats semblants a les que figuren al llibre.