Pràctica d’anàlisi d’un projecte educatiu de centre

Ací vos presente la pràctica d’analisi del projecte educatiu del colegi “El Fabraquer” del Campello. Podreu trobar el PEC a aquesta direcció: http://elfabraquer.es/

• Dades del centre (nom, titularitat pública/concertada/privada, ubicació).

El nostre col·legi s’anomena El Fabraquer, és una escola de titularitat pública localitzat a El Campello, c/ Hisenda d’en Mira, 2 a 150 metres de la platja. (Alacant). El Campello és una població que forma part de l'àrea metropolitana d'Alacant, d’ entre uns 25.000 mil a 30.000 mil habitants; Aquest municipi té una amplia oferta sociocultural. El col·legi es troba en una zona tradicionalment turística, però degut a la seua expansió en els darrers anys es va construir aquest col·legi per a satisfer la demanda dels nous residents.

L’escola està situada en una zona de nivell socioeconòmic de classe mitjana-alta,en les seues immediacions podem trobar un parc infantil, varies pistes poliesportives i una zona comercial. La població majoritàriament pertany al sector terciari. En general, las famílies residents en esta zona, tenen ocupacions sobre tot relacionats con el comerç,  comunicacions, entre altres. És una escola pública i fou creada para satisfer les necessitats educatives dels xiquets que viuen en los barris propers.

En aquesta escola, hi ha personal de neteja, personal de l’administració, pedagog y director. Compta amb una sala d’ordenadors,materials audiovisuals per veure pel·lícules y escoltar les conversacions, a més de les instal·lacions esportives, una amplia zona de jocs, un aula de música, taller de tecnologia on es pot realitzar altres activitats,biblioteca y menjador.

El poble també disposa de diversos serveis, com per exemple, dos instituts públics, Biblioteca Municipal, Casa de Cultura, Institut d'Ecologia Litoral, associacions de veïns, formacions musicals, agrupacions artístiques culturals, pavelló poliesportiu cobert i a l'aire lliure...

• Data aproximada de l’elaboració del PEC o de la seua última revisió.

El actual projecte educatiu del centre El Fabraquer, va ser elaborat en la sessió del dia 13 de juny de 2007.

Procés seguit per a la seua elaboració/revisió i participants.

El PEC va ser acceptat el dia 13 de juny del 2007 per els membres del consell escolar i va ser ratificat pel president del consell escolar del col·legi.

Les revisions del projecte es fan de forma anual per a poder observar amb claredat el seu desenvolupament i analitzar el seu assoliment. El projecte pot ser alterat si existeix una majoria de dos tercis entre els presents i el Consell Escolar s’obliga a modificar y actualitzar  tot allò que puga causar conflictes legals amb la llei actual.

• Esquema dels continguts del document del PEC, i descripció del contingut de cada apartat. Cal tindre en compte els documents que com a tal figuren físicament com a independents, però que formen part del PEC (Pla de convivència, projecte curricular, pla d’acció Tutorial,…)

1. Anàlisi del context

• Marc legislatiu: En referència a temes educatius, les lleis que existeixen i que cal tindre especialment presents són les següents:
• La Constitució (Article 27)         
• DECRET 20/92
• LODE (1985)
• DECRET 233/97
• LOE (2006)
• ORDRE del 29 de juny de 1994
• DECRET 19/92
• ORDRE 16 de juliol de 2001

• Entorn: El Pec recull un estudi del entorn , amb la finalitat de comprendre el context social de la població propera, per a adequar el projecte educatiu a les necessitats especifiques dels alumnes. Aquest estudi queda reflexat als apartats 1,2 i 3 a l’apartat “Estudi del medi”.Per últim trobem un estudi del context educatiu on les dades sobre el context educatiu s’han obtingut d’una enquesta anònima duta a terme pel claustre de professors. En aquesta enquesta es va valorar els següents punts:
• Característiques socioeconòmiques
• Resultats sobre l’entorn familiar:
• Convivència: El 87% dels xiquets viuen amb ambdós progenitors, la resta només amb un d’ells.
• Cuidat dels fills: Principalment s’encarrega la mare.
• Vivenda familiar: El 78% té pròpia, la resta viu de llogament.
• Dades relatives als pares:
• Resultats referents a l’edat: Pare superior als 30 en un 90%. L’edat de la mare es troba majoritàriament entre els 30 i 40 (68%).
• Treball: En general, aquestes professions s’ubiquen dins del sector terciari.
• Estudis: El 40% dels pares disposa d’estudis universitaris. L’altre 41% ha superat batxillerat o FP i el 19% restant té estudis primaris. Pel que fa a les mares, el 38% té estudis universitaris i un 52% batxillerat o FP. El 10% restant estudis primaris.
• Temps lliure: La majoria dels pares no deixen els xiquets a soles en casa. Comparteixen temps lliure.
• Aficions: De major a menor ordre trobem: lectura, esport, cinema, música, viatjar, pesca, eixir al camp...
• Activitats fora del centre: Per ordre de prioritat: anglès, handbol, tennis, música, futbol, dansa, natació.
• Ambient cultural: Poc més de la meitat dels alumnes veuen la televisió més de 90 minuts al dia i col•laboren amb les tasques de casa. El 71% de les famílies llig el periòdic diàriament.
• Dades relatives a l’estudi escolar: Menys de la meitat de l’alumnat estudia dues hores diàries. D’aquests alumnes, el 80% necessiten ajuda per fer-ho (mare). El 82% dels pares coneix els horaris i tasques dels seus fills. Un 87% dels xiquets no acudeixen a classes particulars.
• Adaptació escolars dels fills: La majoria dels nens acudeix contents a l’escola. El 74% dels xiquets manté contacte amb els seus companys i en el 96% dels casos, molt bones relacions.
• Relació amb el centre: Un 46% dels enquestats pertany a l’ AMPA. El 79% han assistit a les reunions del curs. El 43% participa en activitats escolars com votacions o actes. Pel que fa al material del centre, el 57% el considera suficient mentre que el 10% insuficient.
• Alumnat estranger: L’alumnat és variat i ha anat evolucionant amb els anys, podem trobar diferents nacionalitats.
• Realitat sociolingüística.
• Llengua vehicular: Majoritàriament és el castellà (78%). Predominen altres idiomes abans que el valencià, (degut a la presència de distintes nacionalitats). Dins del context escolar, adquireix també més importància el castellà entre els alumnes i tan sòls un 9% utilitza el valencià.

• Anàlisi del centre.
• Espais: Està dividit en cinc pavellons o mòduls, organitzats de la següent manera: Sala de conselleria, pavelló 1 (6 aules de Ed. Infantil), pavelló 2 (Menjador, cuina, aula d’usos múltiples), pavelló 3 (Administració, sala de professors...) pavelló 4 (Servei alumnes, aula informàtica, biblioteca...), pavelló 5 (12 aules d’ Ed. Primària) pavelló en el pati (gimnàs i vestuaris) i pistes.
•  Ensenyances que imparteix: Educació Infantil i Primària. A més, compta amb tres programes d’educació bilingües:
• PIPV: Programa Incorporació Progressiva del valencià
• PIL: Programa de Immersió Lingüística
• PEBE: Programa Enriquit Bilingüe
• Alumnat: Acull aproximadament un 7% d’alumnat europeu i un 1% sud-americà.
• Professorat: El nombre de professorat varia segons la quantitat d’alumnes que es troben matriculats al centre.
• Personal no docent: Compten amb un conserge, una educadora, un fisioterapeuta i dos psicòlegs.
• Serveis complementaris: Una escola marinera, transport escolar, menjador escolar i activitats extraescolars proposades pel ajuntament o  AMPA.
• Relació amb las famílies: Es du a terme al voltant de tres reunions tutorials generals amb la presència dels pares. Tots els sectors de la comunitat educativa consideren fonamental la col·laboració família/escola en les activitats comunes del centre. Per això, compta amb l’ AMPA.
• Relació amb altres institucions: Es tracta d’un centre obert a l’entorn social. Aquest compta amb el suport de l’ AMPA. I també, col•labora freqüentment amb entitats com l’ajuntament, el centre de Salut, Editorials... A més a més, està adscrit amb l’ IES Enric Valor, per fer possible la continuïtat del Projecte curricular del centre, en el pas de Primària a Secundària.

      2. Senyes d’identitat

• Plantejament ideològic o principi d’identitat.

El Centre es considera una escola respectuosa amb la diversitat, ja siga religiosa, idiomàtica, de raça, etc. També es potenciarà una educació que siga igualitària en quant al sexe i l’alumnat amb necessitats especials. Imperaran els drets i les llibertats fonamentals i impulsaran la llengua valenciana, respectant el programa elegit per l’alumne.

• Principis de convivència.

El Centre facilita la integració de tothom en un projecte comú; està obert a l’entorn i participa en les tradicions culturals; col·labora amb els serveis socials, amb institucions culturals, esportives, etc.; s’intenta crear un clima agradable que estimule l’alumnat, i facilita les relacions amb els pares.

• Principis pedagògics.

Aquest Centre: opta per un model en el que hi haja un equilibri entre l’alumne, com protagonista del seu aprenentatge, i el mestre, com a mediador. S’adquireixen hàbits i tècniques de treball per tal de desenvolupar el seu intel·lecte; l’alumnat serà conscient dels seus avanços i dificultats; es compensen les desigualtats de l’alumnat organitzant els recursos; es respecta el principi de llibertat i autonomia dels docents, fomentant el treball en equip; es basen en les activitats de l’alumnat per fer les seues estratègies metodològiques, i potenciarà metodologies que faciliten l’aprenentatge de les dues llengües  oficials; estarà obert a procediments d’avaluació (interns i externs).

• Valors.

Valors bàsics com: el respecte, la responsabilitat, etc. són els valors en els quals en basa la convivència d’aquest centre. Els valors que es fomenten són: la tolerància, la igualtat, el respecte, la solidaritat, la democràcia, la responsabilitat, l’autoestima i la creativitat.

      3. Model de gestió:

El centre parteix d’aquests principis:

• L’escola, potencia la participació del col•lectiu mitjançant procediments, que possibiliten una intervenció efectiva que afavoreix el procés d’ensenyança/aprenentatge.
• Estructura del centre de manera que tots els sectors implicats participen en la seua gestió a través de representants.

     4. Objectius generals:

• D’Àmbit pedagògic.

Establir bones relacions entre professors i alumnes i facilitar que els alumnes tinguen una imatge positiva d’ells mateixos, valorar i potenciar les seues capacitats, desenvolupar les habilitats socials dels alumnes fomentant el respecte a les normes i diferències de tipus individual i social, , oferir-les una educació per a la convivència i la democràcia, fomentar la comunicació a través de diferents medis d’expressió i establir relacions, respectant-lo i valorant-lo, amb l’entorn; fomentar hàbits d’higiene i salut, planificar activitats encaminades a desenvolupar l’autonomia i l’autoestima des de la Educació Infantil, distribuir els recursos per donar resposta a la diversitat, estimular l’esperit crític i el raonament, utilitzar plantejaments metodològics basats en principis, integrar en les programacions objectius i continguts relatius a la cultura, folklore, etc. són objectius de l’àmbit pedagògic.

• D’àmbit institucional.

En l’àmbit institucional són objectius els següents: fomentar que els professors, els pares i no docents participen en el bon funcionament del centre, i que els professors dugen a terme activitats de formació permanent i la participació efectiva de diferents components de la comunitat educativa per afavorir el procés d’ensenyança/aprenentatge.

     5. Estructura organitzativa.

L’estructura organitzativa està pensada per a facilitar la feina de aconseguir una educació integral del col·lectiu de la comunitat educativa.

Aquest capítol recull les competències dels diferents òrgans escolars així com la metodologia d’aquestos per a aplegar als seus objectius. El PEC inclou un organigrama que ens explica la relació entre els diferents òrgans , explicant també la seva composició.

Els òrgans que comprenen l’estructura organitzativa son:

• El consell escolar, encarregat de controlar el correcte funcionament del centre i de cada un dels òrgans relacionats amb aquest. Altra de les seves funcions es avaluar la funcionalitat de les normes vigents i decidir sobre aquestes.
• El claustre, el qual es convoca amb antelació i amb l’ordre del dia prefixat.
• L’equip directiu, coordina les activitats al centre i procura la màxima implicació possible de tota la comunitat educativa.
• La comissió de coordinació pedagògica, encarregada d’analitzar el context educatiu i establir la metodologia adequada per les necessitats especifiques de la comunitat educativa.
• Equips de cicle, compren a tot el professorat del cicle corresponent i s’encarrega de les noves propostes del pcc, d’organitzar i desenvolupar els aprenentatges del cicle, etc...
• Equips de nivell, on les reunions es fixen a principi de curs i s’estableixen tots els criteris d’avaluació.
• El professorat, el qual disposa del seu horari específic i s’encarrega de les necessitats individuals i de l’atenció a grups reduïts que presenten característiques especifiques.
• Tutors, que es coordinen amb el professorat de ajuda i especialistes, informen per escrit a la directiva del seguiment individual dels alumnes, així com realitzar les adaptacions curriculars.

     6. Atenció a la diversitat i pla d’acció Tutorial.

En aquest apartat s’inclou el pla de convivència del centre, que es divideix entre l’organització del pla de convivència i el desenvolupament del mateix a l’àmbit educatiu.

Una de les parts que inclou aquest apartat del PEC son les bases legals en les que es sustenten les diferents pautes metodològiques, tant del professorat individual com de els òrgans reguladors del marc educatiu, per a fer front a els diferents contexts que es poden trobar al centre.

En l’organització trobem, les fases i òrgans responsables davant les diverses situacions que es poden donar dins de la convivència escolar, es a dir, reparteix entre els òrgans escolars les diverses obligacions per a estructurar la convivència de tots els alumnes.

Entre els elements que inclou es troben; el de prevenció d’un bon clima, les faltes lleus, les faltes greus y l’extorsió a l’escola o bullying, delimitant les pautes a seguir davant dels possibles casos i les competències dels organismes.

Respecte els diferents elements del pla de convivència que hem mencionat anteriorment queden reflexats els models de avaluació e informes de cada un d’ells i com deu de actuar el professorat davant qualsevol d’aquests elements.

El desenvolupament del pla de convivència es basa en la meta de adoptar una visió amplia i positiva de la convivència, de la disciplina i desenvolupar els processos educatius de la forma mes eficient possible. Procura no plantejar-se els problemes de convivència amb termes amb connotacions negatives tals com conflicte o violència, però estableix els mecanismes per a mantindre un bon nivell qualitatiu.

Els objectius generals del pla de convivència son: promoure i desenvolupar la convivència al centre de tots els membres de la comunitat educativa, conèixer a l’alumnat, procurar una atenció individualitzada a l’alumnat i donar resposta immediata davant dels casos d’intimidació.

S’estipula dins del PEC, que davant els conflictes de convivència es deuen esgotar totes les possibilitats per a resoldre’l amb els recursos pedagògics adequats intentant convertir els conflictes en una ocasió per a aprendre a conviure. També estableix els drets i les obligacions dels alumnes i de l’equip docent.

Estipula les diferents faltes lleus i faltes greus, com s’ha de procedir, i uns marcs per a deixar constància escrita de l’alteració de la convivència. Per altra part el bullying te un apartat específic, degut a que te unes mesures especials, que inclouen: els models d’actuació, les actuacions de caràcter urgent i les actuacions posteriors en el cas de intimidació.

En resum, el pla de convivència procura establir un protocol, una metodologia especifica per a que cada docent i cada òrgan escolar, actue de la mateixa manera davant les possibles dificultats de convivència, intentant que siguen medides que influixquen constructivament en la convivència de tota la comunitat educativa.

     7. Pla de convivència (Reglament de regim intern):

Aquest reglament  conforma el conjunt de normes que, a traves del seu respecte, permetrà un desenvolupament harmònic de l’activitat quotidiana al centre.

Es un document que te com a objectiu construir un model de actuació planificat per a la intervenció davant de conductes que alteren la convivència entre els membres de la comunitat educativa.

Consta de diferents capítols:

• Introducció: Trobem dos apartats:
• Principis fonamentals:
• El RRI son les normes amb les que es regulen les relacions humanes a la comunitat educativa.
• No es un codi de sancions sinó un instrument que garanteix la convivència adequada.
• Es de caràcter normatiu.
• Elaboració i aprovació: El RRI te que ser aprovat pel Consell Escolar amb una màxima de 1 trimestre acadèmic.
• Preàmbul: Aquí es troba tota la fonamentació jurídica.
• Capítol I: Trobem les disposicions generals disposades en articles.
• Art. 1: Cerca la composició de professionals del centre, així com els objectius de la seva activitat professional.
• Art. 2: La participació en la gestió i el control del centre es dura a terme baix les instruccions del Reglament Orgànic de Centres.
• Art. 3: El centre buscarà la col·laboració amb diverses associacions, faciliten l’ús de les instal·lacions a la resta dels ciutadans.
• Art. 4: Es fomenta la llibertat sindical.
• Art. 5: Llibertat de comunicació amb les dos llengües oficials.
• Art. 6: El col·legi fomentarà l’ús del Valencià.
• Art. 7: Estableix els radis de les classes.
• Art. 8: Estableix la composició de la Comissió de Convivència i les seves competències.
• Art. 9: Mostra la normativa a seguir per als diferents òrgans col·legiats i òrgans unipersonals.
• Art. 10: Concreta els instruments de gestió i curriculars als següents documents: Instruments de gestió:
• Projecte educatiu: On s’inclouen:
• Projecte de Normalització Lingüística.
• Programes d’educació Bilingüe.
• Reglament de Regim Intern.
• Programació General Anual.
• Memòria de fi de curs.
• Pla Anual de Normalització Lingüística.
• Instruments de intervenció curricular:
• Projecte curricular del centre.
• Programes d’educació bilingüe.
• Pla d’acció Tutorial
• Pla d’actuació per a l’atenció a la diversitat.
• Adaptacions curriculars individuals.
• Pla de convivència.
• Capítol II: Referent al alumnat del centre:
• Art. 11: Figuren tots els drets dels alumnes.
• Art. 12: Figuren tots els deures dels alumnes.
• Art. 13: L’alumnat rebrà informació sobre els seus drets i deures.
• Art. 14: Regula normativa sobre els expedients sancionadors.
• Art. 15: Exposa les bases de l’elecció del delegat a primària.
• Art. 16: Formació d’un consell de delegats i el seu objectiu.
• Capítol III: Referent al professorat:
• Art. 17: Exposa els drets dels professors.
• Art. 18: Figuren els deures i funcions dels mestres al centre.
• Art. 19: Comenta les funcions dels tutors.
• Art. 20: Regula les faltes del professorat.
• Capítol IV: Referent als pares y a les mares:
• Art. 21: Nomena els drets de les famílies.
• Art. 22: Comenta els deures de les famílies respecte al centre.
• Capítol V: Referent al personal no docent:
• Art. 23: Apareix la normativa que permet a aquest personal a participar al consell escolar.
• Art. 24: Drets del personal no docent.
• Art. 25: Deures del personal no docent.
• Capítol VI: Referent als edificis escolars:
• Abans dels articles corresponents, nomena l’estructura física del centre.
• Art. 26: Normes bàsiques d’utilització de les instal·lacions, així com els seus objectius.
• Capítol VII: Referent als recursos materials:
• Art. 27: Aquest article ens parla de la seguritat davant dels materials.
• Art. 28: Estableix la norma de que tot material o zona perillosa deu estar guardada baix clau.
• Art. 29: Estableix un protocol d’actuació en cas d’accident o emergència. Així mateix fixa plànols a totes les dependencies del centre.
• Capítol VIII: Referent a les normes de convivència:
• Art. 30: Marca l’horari del centre així com l’hora d’obertura de portes i la de tancada. També reforça el deure dels pares de dur i recollir als menuts de forma puntual. Per últim, comenta que l’ús de mòbils i joguets electrònics dins dels temps lectius està prohibit.
• Art. 31: Aquest apartat ens mostra la classificació de les infraccions, les mesures que hi ha que prendre i el responsable de prendre-les.
• Capítol IX: Referent al menjador escolar:
• Art. 35: Defineix el menjador com a un servici complementari d’ajuda a l’escolarització.
• Art. 36: Fixa unes normes de funcionament del menjador escolar.
• Art. 37: Marca l’estructura/organigrama.
• Art. 38: Instaura unes normes bàsiques de convivència, ja que seguim dintre de una activitat educativa.
• Art. 39: Trobem la classificació de les infraccions i les faltes i les seves corresponents sancions.
• Art. 40: Estableix uns drets i deures dels alumnes que utilitzen aquest servei.
• Art. 41: Marca els drets i deures dels monitors/educadors responsables d’ aquest servei.
• Capítol X: Activitats complementaries:
• Art. 42: Les activitats complementaries estan organitzades d’acord amb el PEC, durant l’horari escolar, i son d’assistència obligatòria.
• Capítol XI: Servicis a tercers.
• Art. 43: No figura cap article degut a una errada i passa directament al article 44.
• Art. 44: Regula els servicis de contractació i alquiler  de servicis e instal·lacions.
• Art. 45: Explica com alterar el PEC i el procediment a seguir.

     8. Seguiment i avaluació del projecte educatiu del centre

La revisió del PEC es du de forma anual i pot ser modificat pel Consell Escolar, amb una majoria de dos tercis.

El Consell esta obligat a modificar tot allò que contradiga la normativa vigent en cada moment.

• Valoració del Projecte en quant al seu producte i el procés d’elaboració.

Un PEC es un document pedagògic que intenta definir la identitat d’un centre, incloent els àmbits de caràcter col·lectiu relacionat amb els òrgans escolars i els de caràcter individual, les competències dels docents, el cap d’estudis, etc.

Per a realitzar un PEC adequadament es necessari un estudi sociològic de la població on es troba el centre per a adequar el centre a les necessitats especifiques de la localitat i de la comunitat educativa.

També deu contemplar les pautes d’acció davant les diferents situacions conflictives de la convivència, procurant entendre la diversitat cultural del propi centre i del context social on està situat.

Procura delimitar amb açò la identitat del centre, establint així un caràcter propi dins del marge que permiteix el currículum que estableix el ministeri de educació, construint un marc que marque el estil educatiu, delimitant uns mitjans i uns objectius mes concrets, així mateix decidint amb quina estructura i processos es tenen que seguir davant les relacions de col·laboració del marc educatiu.

El PEC defineix les competències de tots els integrants en la comunitat educativa del centre, la seva metodologia pedagògica e institucional, a mes dels objectius del centre aconseguint establir el caràcter propi que busca impartir el centre públic Fabraquer a les seves aules.

En resum, creem que ha sigut un treball molt didàctic, ja que hem aconseguit comprendre un poc mes la complexitat institucional que requereix qualsevol centre de primària i la gran quantitat de variables a les que s’enfronten els membres docents de qualsevol centre.