Tema 8 - Pla de convivencia (Pràctica)

• Quina és la finalitat del pla de convivència?

La finalitat del pla de convivència és establir el dret de la integritat i la dignitat personal, i exercir una protecció contra tota agressió física o moral.

Els membres de la comunitat educativa tenen el deure de respectar les normes de convivència establertes pel centre i el dret de rebre formació e informació sobre els seus drets i llibertats, sobre la prevenció de conflictes i la resolució dels mateixos. També tenen dret a proposar mesures per afavorir la convivència al centre.

• Qui l’elabora i qui l’aprova?

El pla de convivència és elaborat per cada centre docent. Serà un model d’actuació planificada.

És aprovat pel consell escolar del centre.

• Qui l’ha de desenvolupar i com?

Les competències i desenvolupament del pla de convivència és responsabilitat de tots els membres de la comunitat educativa i es duu a terme baix la coordinació del cap d’estudis.

L’educació en convivència es realitzarà a totes les àrees del currículum i s’establiran tutories per a la mediació i resolució de conflictes.

El director/a del centre afavorirà la convivència i resoldrà conflictes, complint els criteris que el pla dóna.

• Qui farà el seguiment?

El seguiment serà realitzat pel consell escolar, que designarà una comissió de convivència, i s’elaborarà trimestralment un informe amb les incidències produïdes i els resultats obtinguts.

Amb aquests informes s’avaluarà el pla de convivència i les conclusions seran remeses a la direcció territorial de Cultura, Educació i Esport, i a partir d’aquesta documentació es realitzarà un informe final de cada curs acadèmic.

Aquests informes seran enviats a l’ Institut Valencia d’Avaluació i Qualificació Educativa per a analitzar-los amb la finalitat de proposar mesures per a la millora dels plans i prevenció de la violència escolar.

• Esquema dels cinc apartats generals que ha de contindre el pla de convivència.

1. Procediment d’actuació orientat a la prevenció i a aconseguir un adequat clima en el centre.
2. Model d’actuació respecte a l’alumnat que presenta alteracions conductuals que dificulten lleument la convivència escolar.
3. Model d’actuació respecte a l’alumnat que presenta alteracions conductuals que dificulten greument la convivència escolar.
4. Model d’actuació davant de situacions de possible acaçament escolar o bullying.
5. Procediment: actuacions posteriors en el cas que no es confirme l’existència de comportaments d’intimidació i acaçament entre alumnes.

• Orientacions sobre : qui ensenya a conviure, visió proactiva de la convivència, eixos per a la millora de la convivència, propostes per a la resolució de conflictes:
• Orientacions sobre: qui ensenya a conviure.

No obstant, tota la comunitat educativa té un paper actiu a la instauració de normes de convivència, actituds i valors. Tot el professorat deu assumir la implantació de normes a l’alumnat, construint amb la pràctica constant i visible de la convivència una peça clau del currículum.

• Visió proactiva de la convivència, eixos per a la millora de la convivència, propostes per a la resolució de conflictes.

Aprendre a analitzar els conflictes i valorar el rol que té cada persona:

Normalment, quan alguna cosa ens pertorba, atribuïm el nostre malestar a terceres persones. Aquesta lectura ens impedeix pensar en el nostre paper en una situació conflictiva ja que la culpa és donada a causes externes. És un signe maduratiu i de vitalitat afrontar els problemes de cara, sense violència i sense perjudicis, qualificar el propi rol és el primer pas per descobrir el ventall d’opcions possibles per resoldre el conflicte.

Aprendre a intervindre front a situacions negatives i conductes incorrectes des de l’acceptació de totes les persones:

Davant de tot, som companys, no enemics. Devem saber posar-nos en el lloc dels demes. Açò no significa que les seves opinions ens agraden, ni que estem d’acord amb la seva forma d’actuar. Ninguna diferencia d’opinió justifica l’atac cap a altra persona. Els nostres valors i principis ètics deuen estar per damunt.

Prevenció:

Per norma general, es perceben indicis dels conflictes sense resoldre. El temps, sol agreujar els conflictes, però la intervenció propera evita mals innecessaris. Hi ha que procurar un entorn acollidor, democràtic i obert a les necessitats de tot el mon, pot ajudar a treure alguna cosa constructiva dels conflictes i fer llaços forts.

Diàleg obert i escolta activa:

Defendre el nostre punt de vista i els nostres objectius d’ una forma assertiva  és fonamental per a gestionar un conflicte constructivament. Sense oblidar-nos de l’estructura activa, que suposa escoltar sense posar-se a la defensiva, estar disposats a acceptar crítiques i ficar-nos en el lloc de l’emissor per a compartir inquietuds, angoixes e inclòs alegries. Una mala comunicació és una font inesgotable de mal entesos i discrepàncies.

Aprendre a triar la resposta més adequada a cada situació (estils de gestió de conflictes):

Els xiquets, solen justificar-se tirant-li la culpa a un company, dient que va començar ell, si seguim amb aquesta dinàmica desembocarà a una guerra d’ofenses que no duen a cap lloc. És imprescindible crear un espai de reflexió, en el qual pugem sospesar alternatives.

Aprendre a reunir la informació necessària per a trobar una eixida al conflicte(identificació d’interessos):

Els interessos poden xocar per molts motius. En un bon clima és necessari procurar que els interessos generals de les persones estiguen satisfets, mantenint un bon clima de convivència.

Aprendre a enfocar els problemes apropant posicions i sumant esforços (cooperació):

Es important no confondre distribució i cooperació. És més important escollir una solució que comporte la cooperació de les persones implicades al conflicte abans que imposar una decisió salomònica. Una decisió cooperativa implica que cada persona ajude a l’altra sense necessitat de renunciar als seus objectius.

Aprendre a trobar múltiples solucions als problemes (Creativitat):

Hem d’acostumar-nos a obrir tot el possible el ventall de possibilitats, inventar noves vies d’acció davant les situacions conflictives que ens trobem. Siguen noves o conegudes, les situacions conflictives, les solucions creatives propicien noves oportunitats de renovació i evolució, tant a nivell individual com grupal.

Aprendre a compartir responsabilitats promovent la implicació individual i col·lectiva (participació activa):

Hi ha que procurar treure el màxim profit a les persones implicades de la comunitat educativa. Un lideratge positiu és fonamental per a treure la màxima energia i esperit del equip docent i dels alumnes.

Aprendre a conviure amb les pròpies limitacions (criteris de realitat):

Mantindre els peus al sol es una condició indispensable per a la resolució constructiva dels conflictes, acceptant les pròpies limitacions, tindrem una visió més ampla i realista sobre les limitacions de les persones, factor imprescindible en una educació integral, el qual afavoreix la integració en la societat de l’individu.

Aprendre a intervenir en conflictes molt enquistats (reparació i reconciliació):

Són conflictes mal resolts que s’han alimentat durant l’espai del temps. Començar per el més difícil no és aconsellable, però la reconciliació i reparació dels danys és possible i devem de fer-li-ho entendre als implicats al conflicte.

Aprendre a il·lusionar a les persones del centre en el cultiu d’un clima de convivència pacífic (cultura de pau):

La inactivitat front a les injustícies és una forma de contribuir a que es dilaten per més temps. No es pot confondre el pacifisme amb la passivitat. Es deu de fomentar una cultura de pau i d’unió entre els membres de la comunitat.

Aquestes són sols unes propostes per a millorar la convivència en qualsevol comunitat educativa. Es tracta de dinamitzar el potencial de les persones membres dels diferents sectors. Gestionar els conflictes és una part important en el desenvolupament humà, convertir la diversitat d’opinió en situacions d’aprenentatge, contribuint a un clima de convivència segur i saludable.